Avui s'ha fet realitat un d'aquells petits somnis de pedra, he pogut encadenar la via Trigonometria del sector de Can Melafots a Siurana. Aquesta via va ser la primera que vaig escalar i fa cosa d'un mes es va convertir també en el meu primer "projecte". Vaig pensar que era el moment per plantejar-me d'escalar-la sense parar, de buscar encadenar-la.
El pas que té a 18 metres de terra sortint a reunió s'ha resistit diversos dies i això encara m'ha donat més motivació. Avui tot i el cansament d'haver escalat tot el dia, a les sis de la tarda (aprox.) ha caigut, ha sonat la flauta, s'ha aconseguit...!
Al final, més que amb el grau de dificultat del a via, que dins del món de l'escalada esportiva això és encara un grau baix, em quedo amb la concentració i la resistència que he hagut d'exigir a una ment i un cos que ja portaven el cansament de tot un dia d'escalada i caminades per la muntanya. També em quedo, lògicament, amb el lloc, que ofereix unes increïbles vistes del riu Siurana i que té un punt de mític per haver estat un dels primers sectors equipats de Siurana.
Segurament podria dir moltes més coses encara, m'he imaginat mil vegades el pas crític de la via i hi he pensat molt fins que ha sortit, però no voldria abusar de la paciència del lector/a i tampoc crec que avui em quedin massa més forces. A descansar i el cap de setmana que ve més i millor!
1 comentari:
Atenció a la imatge, gentilesa del Marc i el Sergi!!
Publica un comentari a l'entrada