Després d’un agost tancats a casa gaudint de les nostres magnífiques parets, tocava sortir, canviar els peus de gat per les botes i deixar-nos impressionar per noves muntanyes.
El Massís del Pedraforca i més concretament el Pollegó Superior (2506 m.) es van convertir en el nostre principal objectiu. Si tot anava bé coronaríem un dels cims més emblemàtics de Catalunya.
Tot va anar bé:
- A les 8:00 del mati ja havíem començat a caminar.
- El clima era ideal, ni molta calor ni molt fred.
- La companyia era immillorable: Pol, Alba, Xavi i Lara.
- A les 12:00 estàvem al cim.
- Esforç, patiment, il·lusió, humor i diversió són paraules que resumeixen la nostra ascensió.
- Després de tot això i d’uns quants talls de fuet era el torn del descens.
- La tartera gran va ser l’escollida per iniciar el camí de retorn al cotxe.
- Per descriure la baixada, només una paraula, adrenalina. Per cert, no la recomano a les persones que s’estimin el seu cul.
- A les 15:00 arribàvem al cotxe.
- 15:00 – 8:00 = 7 hores de desconnexió i natura i ...
En condicions normals donaria el relat per acabat, però en aquesta ocasió tinc l’honor de felicitar a dos noies. A l’Alba, per haver pujat el Pedraforca com a primera muntanya i haver-ho fet de l’única forma que ho sap fer, bé. I a la Lara per haver aconseguit en una setmana pujar el Pedraforca (9 de setembre) i el seu primer 3000, la Pica d’Estats (12 de setembre). Felicitats a totes dues.
3 comentaris:
No ha sigut la primera vegada que he pujat al pedraforca, però sens dubte sí que ha sigut la millor, perquè m'ho he passat molt i molt bé amb vosaltres, i per mi sou la millor companyia enmig d'aquestes muntanyes.
Espero fer moltes més coses junts!
Un petonet i dóna recorda a l'Alba!!
Per cert, la tartera... caca de vaca!!!!!!! Quin supliciiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii per favor!!!!!
tartera buuuuuuuuuuuu!
Publica un comentari a l'entrada