Recorregut: Font de Passavets – Turó de l’Home – Les Agudes- Font de Passavets.
La sortida comença ben aviat com la majoria de sortides que es fan en èpoques de l’any en les que el dia no és tan llarg com a nosaltres ens agradaria. La sortida oficial de tot el grup és des de l’estació de RENFE de Cerdanyola-UAB. Allí pugem tots al cotxe del Joan i emprenem el camí cap a la Font de Passavets prop de la localitat de Santa Fe del Montseny. Els últims quilòmetres amb cotxe ja ens comencen a mostrar el que ens trobarem, que a part de força fred, hi ha uns paisatges magnífics. Recordo que fins i tot començo a fotografiar el paisatge des de dins al cotxe .
En baixar del cotxe va quedar força clar que calia abrigar-nos, més que això, però, el que calia era posar-nos a caminar per fer entrar el cos en calor. Feia fred i el paisatge estava mig enfarinat per algunes nevades lleus que ja s’havien produït.
Jo estava molt a l’expectativa, no sabia com aniria la sortida. Dins del grup els que feia més que es coneixien potser feia un any i mig. Ningú tenia una experiència remarcable, però si que a tots ens empenyia un desig de veure món i arribar a fer aquell cim del que des de petits més o menys a tots ens n’havien parlat.
L’Eloi dies abans ja s’havia preocupat de tot el tema de la cartografia i de fer les, sempre recomanables, trucades al centre d’informació del parc natural. Potser perquè això és quelcom que li agrada força o potser perquè als altres això ens era una mica més indiferent i ja ens semblaven bé les seves propostes.
L’objectiu quan vam començar a caminar era clar, haviem de fer el Turó de l’Home, encara que l’Eloi i jo teniem una carta amagada per si la cosa anava bé. L’ascensió va anar força bé, el ritme era suau, es produïen algunes aturades més per observar el paisatge i immortalitzar-lo amb les nostres cameres que per descansar. Així doncs, d’aquesta manera “xino xano” i quasi sense adonar-nos vam fer el cim. El fred tot i ser un protagonista més de l’excursió no es va fer gens molest. Potser un cop al cim el vent podia haver afluixat una mica, però estant al punt més alt del Montseny tampoc es poden demanar meravelles.
En aquest moment va ser on l’Eloi i jo ens vam treure la carta de la màniga de la que us he parlat, i veient que l’excursió estava anant força bé vam decidir proposar a la Silvia i al Joan que els semblaria de fer les Agudes (un altre cim que hi ha força prop del Turó de l’Home) la resposta va ser bona, semblava que tots teniem ganes de donar una mica més de gràcia a la sortida i sense pensar-ho gaire ens vam dirigir cap al segon objectiu. Recordo haver-me ficat força content en el moment que tot el grup va decidir continuar endavant; sóc de la opinió que a la muntanya un grup significa una unitat important en la que tothom és necessari i tothom ha de mirar pel bé del grup, ja que, en aquells moments lluny de la connexió amb la resta de gent allò és el més important que es té. Només que algú dels presents hagués dit que no volia jo li hagués fet cas i tot el grup hauriem baixat.
Vam tenir sort i amb algun que altre entrebanc vam arribar a les Agudes...ara em ve al cap el moment en que el Joan i jo que anàvem al davant i en lloc d’agafar un petit sender vam continuar per la cresta de la muntanya arribant d’aquesta manera a unes roques força inclinades que calia baixar amb prudència a causa de la neu-gel que hi havia sobre elles. A l’Eloi i a la Silvia no els va fer massa gràcia en un principi, però el Joan i jo tot veient que el tram que s’havia de recular era força considerable vam decidir de baixar amb precaució. I va sortir bé, penso que va servir per donar el toc d’emoció a la sortida.
Amb el segon cim a la butxaca vam començar el descens fins arribar de nou a la Font de Passavets on fariem un dina-berenar-sopar amb uns entrepans molt bons que haviem preparat de matinada.
En termes generals crec que tots podem estar força contents d’aquesta primera sortida. L’humor del Joan, la seguretat i els coneixements de l’Eloi i les ganes de passar-s’ho bé de la Silvia juntament amb el dia radiant que feia, van fer que aquella excursió, mereixi ser explicada i recordada.
1 comentari:
On és el nord?
Publica un comentari a l'entrada