Sovint quan uns estudiants que comparteixen pis deixen de fer-ho preparen alguna festa o sopar de comiat, nosaltres hem fet lOlla.
Moltes frases defineixen aquesta gran ruta dels Pirineus Orientals:
- 21 km.
- 14 cims de més de 2000 metres (alguns fregant els 3000).
- 3880 metres de desnivell acumulat.
- El 72% del recorregut per sobre dels 2700 metres.
Totes aquestes dades il·lustren el que "es pot explicar", jo em quedo amb el que "no es pot explicar".
L'Olla són grans muntanyes. L'Olla és natura en estat pur, allí el més important no ets tu o els temps que acostumis a fer a les curses, sinó la teva capacitat d'adaptació a les condicions del moment: orientar-se bé, que hi hagi sort amb la "meteo" o còrrer per un medi diferent a l'habitual.
L'Olla també és, almenys per mi, un gran repte. Des que la vaig fer per primera vegada l'any 2008 vaig saber que volia provar de fer-la corrent. No és fàcil córrer per l'Olla i segurament això ha fet que el moment oportú trigués en arribar. Però aquest cop, com el primer, l'espectacularitat dels paisatges i els companys de ruta han fet que hagi valgut la pena lluitar per aquest petit somni.
Tornar a l'Olla i rebaixar a menys de la meitat el temps no ha estat fàcil. Les 5 hores i 40 minuts que vam trigar per fer l'Olla van estar plenes de sensacions, emocions, esforç i també de cansament però un cansament recompensat amb la satisfacció d'assolir cadascun dels 14 cims i tornar a estar de nou a la Vall de Núria.
