Un plaer haver vist com l'Alba pujava per primera vegada al cim més alt del Priorat.
Un plaer haver tornat a compartir una caminada amb l'Eloi, aquell company de pis amb el que vam crear “lletenpols”.
Un plaer escoltar les experiències que està vivint la Lara per muntanyes un xic més altes que el “nostre” Montsant.
En definitiva, un plaer tornar a caminar en bona companyia per la Serra Major.
Després d'uns mesos (bastants) hem tornat a tenir l'oportunitat d'anar a fer una mica de muntanya plegats. La Lara i jo hem pujat de nou al Montsant, la serralada que ens ha vist créixer, que ens ha donat el primer cim del nostre compte particular i que de vent segur no deixarà de fascinar-nos mai. Unes tres hores van ser les que vam necessitar per fer la via ferrada del Montsant i baixar després, pel conegut grau de la Grallera.
L'itinerari de la ferrada, molt ben trobat, passa per una de les zones del Montsant que millor conec i que més m'agrada, tota la part que està just a sobre del poble de la Morera de Montsant. Pel que fa a l'equipament, la via, si bé no es veu perillosa, he de dir que en comparació amb l'única via ferrada que he fet a part d'aquesta, la de Centelles, podria estar un xic més al dia. Sigui com sigui, aquesta darrera reflexió és tan sols una opinió personal feta des d'una escassa experiència en el tema.
A la fi, els records que hem queden són els d'haver suportat el sol de principis d'estiu durant l'ascensió, haver tornat a sentir aquella barreja de solitud i tranquil·litat que hom té quan camina per la Serra Major i sobretot, haver comprovat un cop més que tot i els problemes al genoll és possible continuar fent coses i sentir-me una mica “muntanyenc”.
