Una mica de bulder per matar les ganes, el fred i la humitat d'un 5 de desembre.

Vall de Núria des d'una altra perspectiva. (4-6 de setembre del 2010)

0 cims, caminades curtes, despertar-nos amb el sol i no amb el despertador, 0 presses, temps i més temps... Les úniques obligacions: cuinar, netejar el que s'embruta i gaudir del moment i del lloc. Un punt de vista molt diferent al d'anteriors ocasions. Suposo que, com diuen els avis, cada cosa al seu temps. Ara era temps d'apreciar aquells petits grans detalls que poden passar per alt quan fas l'Olla. L'Olla té també els seus detalls i les seves emocions que en el seu moment em van aportar molt. Però ara buscava una altra cosa mil metres més avall, amb una tenda, un càmping gas, i el més important, una companyia senzillament excepcional.

Finalment he de dir que, des de totes les perspectives, aquest indret ja hi era i ha tornat a entrat a la meva particular llista de llocs difícils d'oblidar.

Psicobloc a la Punta de la Móra

Dissabte 3 de juliol, ens despertem d'hora per dirigir-nos cap a noves sensacions, aquestes noves sensacions ens esperen no massa lluny d'Altafulla, a la Punta de la Móra. L'aigua tranquil·la i clara del Mediterrani és el primer regal, les roques per les quals buscarem forats i “foradets”, el segon.

Amb el Sergi de mestre, el Jaume i jo ens calcem el peus ràpidament amb ganes de tocar pedra, l'Alba té previst fer les fotos, de moment ho veu massa alt, potser un altre dia... (jo crec que si).

Escalar amb mans i peus mullats, sense arnès, sense corda... No se si és això la llibertat, l'únic que us puc dir és que el psicobloc, paraula de principiant, té un grapat de coses noves que val la pena assaborir.