.jpg)
+2477+m.JPG)
+2422m.JPG)
Que ha de passar perquè en un estiu en el que creies no tenir temps per sortir a la muntanya acabis fent l’Olla de Núria?
1- T’has de trobar a la Lara pel messenger, 2- heu de començar a parlar del gran nombre de muntanyes que queden per coronar, 3- encara que sigui difícil cal decidir-se i marcar un objectiu, 4- es trobin els impediments que es trobin, s’han de buscar tres dies lliures, que lògicament han de coincidir, 5- ella ha de tornar un dia abans dels campaments d’estiu i jo he d’entrar un dia més tard a la feina de l’agost.
Un cop s’han complert aquests punts inicials ja es pot començar a comptar els dies que resten per la gran caminada. En aquests dies que es mira el mapa trenta mil cops, s’imagina i es somia amb tot el que podrem veure quan estem sobre el terreny.
Per fi arriba el gran dia, dimecres 30 d’agost, la cosa promet, fins i tot els trens van bé i agafem puntualment el regional exprés de les 7,32. Per davant ens queden unes quantes hores de viatge que aprofitarem per perfilar la ruta definitiva. Un cop arribats a Núria, sobre la una del migdia, toca muntar la tenda i dinar vora el riu Finestrelles. A la tarda per començar a escalfar motors decidim fer els Pic de l’Àliga (2422m) i el Pic de la Pala (2475m). Al cap d’unes dos hores ja tornem a estar al camp base, és a dir, al càmping de Núria; preparem el sopar i el dinar de demà i descansem. Toca anar a dormir d’hora, el repte pel pròxim dia es exigent i m’adormo amb l’agradable sensació de que quan em torni a despertar serà per fer quelcom important.
Els despertadors tenen l’ordre de sonar a les 5,30 del mati però jo a les 5 ja no tinc més son i espero pacientment que es desperti la Lara, esmorzem i agafem les motxilles. Amb tot, ja són les 6,30 quan comencem a caminar cap al nostre primer objectiu, el Puigmal. Fem cim a les 8,45, l’ascensió pel Torrent de la Coma de l’Embut fins al Pluviòmetre ens ha permès veure uns magnífics salts d’aigua i una gran diversitat d’animals i plantes, però com s’acostuma a dir “tot lo bo s’acaba” i ara amb poc més d’un km ens toca trencar un desnivell de 400 metres. Ens l’hem guanyat tenim el Puigmal als nostres peus i malgrat el fort vent, volem gaudir d’ell una estona. Tots dos ens notem amb forces suficients com per pensar amb alguna cosa més, i aquesta cosa més es diu Olla de Núria. Després de menjar uns quants fruits secs ens encaminem cap al segon objectiu, el Coll de Finestrelles, on hi arribarem a les 11,15 després d’haver confós el Pic de Finestrelles amb el Puigmal de Llo[1]. La posterior pujada al Finestrelles es dura ja que cal superar uns 200 metres de desnivell i les cames ja fa hores que caminen. Un cop dalt, a les 12 en punt com un rellotge, em ve la imatge de quan el vaig fer amb l’Eloi. Aquell cim al que pensava que ja no tornaria a veure es mostrava exactament igual que fa un any i jo estava encantat de poder-hi tornar a ser. És en aquestes ocasions en que em dono compte que allà a dalt les coses segueixen un ritme molt diferent al que seguim la majoria d’humans uns 2000 metres per sota.
Amb l’alçada guanyada, el Pic de Núria (que ve a continuació) és potser el cim més fàcil de tots, el fem amb quinze minuts. Allí coincidim amb dos homes que ens animen força i ens fan la foto de rigor. Fet aquest pic ja sembla que sigui “bufar i fer ampolles”, anem fent un pic darrera de l’altre. Ara toca el Pic de l’Eina on ens hi plantem sobre les 13,30. En condicions normals ja estaríem pensant amb el dinar, però nosaltres encara no hi volem pensar perquè sabem que de moment la climatologia està de la nostra part i volem aprofitar el màxim les hores bones. Decidim fer-ne un altre, el Pic de Noufonts, ens l’hem de treballar ja que s’ha perdut alçada fins als 2750 metres i aquest en fa 2861. Malgrat tot som a dalt a les 14:00 i en plantegem dinar a la Barraca de Noufonts que es troba just passat el Coll de Noufonts. La baixada fins al coll ens destrossa una mica més els genolls que tenen poc més de 20 minuts per descansar, temps en el que dinarem unes magnifiques llenties amb pebrot escalivat i tonyina (tot era tret de pots de conserva, però com sempre estava molt bo). Entre forquillada i forrquillada aixequem el cap i mirem la senyora pujada que ens espera fins al Noucreus. Entre “pitos i flautes” arribem al Pic a les 15: 30, des d’allí les coses ja es comencen a veure diferents, però encara ens queda camí.
Fet el descens del Noucreus i havent passat pel Pic de la Fossa del Gegant a les 16,05 ja comencem l’autèntica i última baixada, la que ens portarà fins al Santuari. Passarem encara per alguns pics més, que des del nostre punt de vista estan inclosos en la famosa Olla. El Pic de Fontnegra, el Pic de la Pala i el Pic de l’Àliga. Aquest descens final es dur, no tant pel propi descens, sinó pel molt que ja es porta caminat. Finalment però, amb les cançons de la Lara i el meu mal humor degut a les cremades del sol que ja començaven a picar, vam arribar a les 18:00 a la nostra caseta. Van ser 12 hores i 30 minuts de caminar, una fita per estar-ne orgullosos i per animar-nos a pensar en nous reptes...
Les dades tècniques:
Alçada mínima: 1959,99 m.
Alçada màxima: 2910, 08 m.
Desnivell acumulat: 1771 m.
Distància: 19,25 km.
Pendent mitjà: 14,70%
1- T’has de trobar a la Lara pel messenger, 2- heu de començar a parlar del gran nombre de muntanyes que queden per coronar, 3- encara que sigui difícil cal decidir-se i marcar un objectiu, 4- es trobin els impediments que es trobin, s’han de buscar tres dies lliures, que lògicament han de coincidir, 5- ella ha de tornar un dia abans dels campaments d’estiu i jo he d’entrar un dia més tard a la feina de l’agost.
Un cop s’han complert aquests punts inicials ja es pot començar a comptar els dies que resten per la gran caminada. En aquests dies que es mira el mapa trenta mil cops, s’imagina i es somia amb tot el que podrem veure quan estem sobre el terreny.
Per fi arriba el gran dia, dimecres 30 d’agost, la cosa promet, fins i tot els trens van bé i agafem puntualment el regional exprés de les 7,32. Per davant ens queden unes quantes hores de viatge que aprofitarem per perfilar la ruta definitiva. Un cop arribats a Núria, sobre la una del migdia, toca muntar la tenda i dinar vora el riu Finestrelles. A la tarda per començar a escalfar motors decidim fer els Pic de l’Àliga (2422m) i el Pic de la Pala (2475m). Al cap d’unes dos hores ja tornem a estar al camp base, és a dir, al càmping de Núria; preparem el sopar i el dinar de demà i descansem. Toca anar a dormir d’hora, el repte pel pròxim dia es exigent i m’adormo amb l’agradable sensació de que quan em torni a despertar serà per fer quelcom important.
Els despertadors tenen l’ordre de sonar a les 5,30 del mati però jo a les 5 ja no tinc més son i espero pacientment que es desperti la Lara, esmorzem i agafem les motxilles. Amb tot, ja són les 6,30 quan comencem a caminar cap al nostre primer objectiu, el Puigmal. Fem cim a les 8,45, l’ascensió pel Torrent de la Coma de l’Embut fins al Pluviòmetre ens ha permès veure uns magnífics salts d’aigua i una gran diversitat d’animals i plantes, però com s’acostuma a dir “tot lo bo s’acaba” i ara amb poc més d’un km ens toca trencar un desnivell de 400 metres. Ens l’hem guanyat tenim el Puigmal als nostres peus i malgrat el fort vent, volem gaudir d’ell una estona. Tots dos ens notem amb forces suficients com per pensar amb alguna cosa més, i aquesta cosa més es diu Olla de Núria. Després de menjar uns quants fruits secs ens encaminem cap al segon objectiu, el Coll de Finestrelles, on hi arribarem a les 11,15 després d’haver confós el Pic de Finestrelles amb el Puigmal de Llo[1]. La posterior pujada al Finestrelles es dura ja que cal superar uns 200 metres de desnivell i les cames ja fa hores que caminen. Un cop dalt, a les 12 en punt com un rellotge, em ve la imatge de quan el vaig fer amb l’Eloi. Aquell cim al que pensava que ja no tornaria a veure es mostrava exactament igual que fa un any i jo estava encantat de poder-hi tornar a ser. És en aquestes ocasions en que em dono compte que allà a dalt les coses segueixen un ritme molt diferent al que seguim la majoria d’humans uns 2000 metres per sota.
Amb l’alçada guanyada, el Pic de Núria (que ve a continuació) és potser el cim més fàcil de tots, el fem amb quinze minuts. Allí coincidim amb dos homes que ens animen força i ens fan la foto de rigor. Fet aquest pic ja sembla que sigui “bufar i fer ampolles”, anem fent un pic darrera de l’altre. Ara toca el Pic de l’Eina on ens hi plantem sobre les 13,30. En condicions normals ja estaríem pensant amb el dinar, però nosaltres encara no hi volem pensar perquè sabem que de moment la climatologia està de la nostra part i volem aprofitar el màxim les hores bones. Decidim fer-ne un altre, el Pic de Noufonts, ens l’hem de treballar ja que s’ha perdut alçada fins als 2750 metres i aquest en fa 2861. Malgrat tot som a dalt a les 14:00 i en plantegem dinar a la Barraca de Noufonts que es troba just passat el Coll de Noufonts. La baixada fins al coll ens destrossa una mica més els genolls que tenen poc més de 20 minuts per descansar, temps en el que dinarem unes magnifiques llenties amb pebrot escalivat i tonyina (tot era tret de pots de conserva, però com sempre estava molt bo). Entre forquillada i forrquillada aixequem el cap i mirem la senyora pujada que ens espera fins al Noucreus. Entre “pitos i flautes” arribem al Pic a les 15: 30, des d’allí les coses ja es comencen a veure diferents, però encara ens queda camí.
Fet el descens del Noucreus i havent passat pel Pic de la Fossa del Gegant a les 16,05 ja comencem l’autèntica i última baixada, la que ens portarà fins al Santuari. Passarem encara per alguns pics més, que des del nostre punt de vista estan inclosos en la famosa Olla. El Pic de Fontnegra, el Pic de la Pala i el Pic de l’Àliga. Aquest descens final es dur, no tant pel propi descens, sinó pel molt que ja es porta caminat. Finalment però, amb les cançons de la Lara i el meu mal humor degut a les cremades del sol que ja començaven a picar, vam arribar a les 18:00 a la nostra caseta. Van ser 12 hores i 30 minuts de caminar, una fita per estar-ne orgullosos i per animar-nos a pensar en nous reptes...
Les dades tècniques:
Alçada mínima: 1959,99 m.
Alçada màxima: 2910, 08 m.
Desnivell acumulat: 1771 m.
Distància: 19,25 km.
Pendent mitjà: 14,70%
1] Cim de 2801m. que està en territori francès i s’allunya del tradicional traçat de l’Olla.
